4t Escola Jaume: de febrer 2014

Aquí podeu gaudir amb el recull de contes que els alumnes de 4t han elaborat amb motiu del concurs Sambori, d'escriptura en Valencià.

UN SANG DE LLOP

Hi havia una vegada dos germanes anomenades Àngela, la major, i Lisa, la xicoteta. Elles s'ho passaven molt bé juntes, però Lisa no sabia que la seua germana tenia un poder especial, era “un sang de llop”, cada nit, de forma inevitable, es transformava en llop salvatge. Així que totes les nits anava al bosc per a que ningú poguera veure com es convertia en llop. Àngela corria, saltava, udolava i es movia molt ràpidament. Sempre amagada dels humans per què no descobriren el seu secret. Fins i tot s'amagava de la seua germana.

Un dia mentre estaven a l'institut es va fer de nit més prompte de lo normal, aleshores Àngela va tindre que fugir al bosc. Lisa la va seguir per veure on anava. Àngela estava a punt de transformar-se i no es va donar conte de que la seua germana estava allí, amagada entre uns matolls, quan de sobte Lisa xafà una rameta i, en sentir-la, Àngela va eixir corrent buscant un lloc més segur. Va trobar una cova, i com que estava a punt de la seua transformació no va tindre més opció que entrar-hi. Ja dins va veure unes urpes marcades a la paret. Quan es va convertir, amb el seu olfacte de llop, va olorar i endivinà que es tractava d'un altre animal. De seguida va descobrir de qui eren aquelles marques, les havia fet un llop. Però no un llop normal i corrent, era un altre “sang de llop”. Al moment va escoltar un soroll, era ell! Vivia en la cova i tenia les seues coses dins, per això marcava les seues urpes a la paret, per a limitar el seu territori del bosc. Quan es trobaren cara a cara, Sergi, que així es deia el llop, va sentir una emoció especial, i per això no la va tirar fora de la seua casa, tot el contrari, parlaren i decidiren eixir junts a caçar per a menjar. Als dos els agradava menjar conills, cérvols i esquirols. Passada la nit regressaren a la cova per tornar a convertir-se en humans.

Passaren els dies i Lisa continuava sense saber que li passaria a Àngela tant de temps sense tornar a sa casa, així que va prendre una decisió, anar a investigar al bosc i buscar-la. A la nit Lisa va dir a sa mare que volia anar prompte a dormir fingint que no es trobava bé, però va eixir de casa camí del bosc.

Allí va veure a en què se transformava la seua germana. Àngela es va donar conte de la seua presència i ràpidament va eixir corrent cap a la cova de Sergi. Lisa la va seguir i Àngela no va tindre més remei que explicar-li el que li passava:

- Lisa, jo sóc... “un sang de llop”! - va dir Àngela, - per favor, no ho contes a ningú, ni a la nostra família.

Lisa ho va comprendre i acceptà respectar la seua decisió. Però Àngela no sabia que ella tenia altre secret, i com que la seua germana li havia confiat el seu no li va semblar just que ella no li ho contara també. Així que va decidir dir li ho. Era que tenia un diamant en el que per dins es veia la lluna!

Així va ser com esta impressionant i misteriosa història va passar. I conte contat, conte acabat, i qui no s'alce te el cul foradat.

Fi!

AUTORA: Paola Ferrando López, 4t C.

EL DRAC QUE NO PODIA VOLAR

Hi havia una vegada fa molts anys quan els dracs existien, un drac va nàixer, un drac que no podia volar. Sa mare el va portar al metge, el metge li va dir: -Tens que anar a Africadragonal, on estan els cirudracs per a fer-te volar. I així va fer, se'n van tindre que anar a Africadragonal CAMINANT !!!

I així començà l’aventura……

- Estem en Dracciutat i Africadragonal està molt lluny d’ací, agafe el mapa, la motxilla, la cantimplora i l'equip d’escalar. MIRA!!! ALLI ESTA SELVA DRAC!!! Anem a preguntar-li a algun drac d’ací on esta Africadragonal.

-Hola, soc el drac que no podia volar.

-Hola, soc Drani, el fill del rei, que voleu??

-Que ens digues on està africadragonal,,,

-Africadragonal????

-Ah si!!! Esta per allí, tens que agafar un dracxell i anar a Dracecuador.

-Us acompanyaré a la dracplatja, i jo us pagaré el viatge...

-Moltes gràcies Drani, sempre te estaré agraït.

-Quan arribe a Dracecuador t’anviaré un dracescrit.

-Adéu Drani.

-Adéu drac que no podia volar, que tingueu bon viatge.

Una vegada al mar estaven buscant al capità per a que els portara a Dracecuador,

-Ahhh, hola sóc el capità.

-Jo sóc el drac que no podia volar, te estava buscant. Ens pots dur a Dracecuador?

-Anirem, clar que si!

-Val!

-A Dracecuador anem!

Una vegada en Dracecuador li varen fer una pregunta a un habitant d'allí:

-Hola, una pregunta, em pots dir on està Africadragonal?

-Està per allí, has d'agafar el dracxell i uns dracsnucs al suroest i per allí preguntes que estaràs molt prop.

-Moltes gràcies.

-De res home.

I així va ser, varen agafar el dracxell i anaren al suroest i quan preguntaren es varen adonar de que ja estaven allí.

El drac que no podia volar es va posar molt content, ja que sabia que la cura de la seua malaltia estava molt prop.

Els cirudracs es posaren a treballar enseguida en ell, ja que era un cas molt estrany. Varen decidir que prenguera una medicació durant uns mesos, que portara una dieta sana, i que fera molt d'exercici i així es curaria.

I així va ser, en un parell de mesos el drac que no podia volar va començar a fer-ho, i també es va adonar que l'exercici i el menjar bé és molt important per a la salut. I també va aprendre que pel món hi ha gent meravellosa...

Autor : José Miguel Aguilar, 4t C.

EL DRAC QUE NO SABIA VOLAR

Hi havia una vegada en una xicoteta aldea, que es trobava a les altes muntanyes de la Xina, una escola molt especial, on els alumnes eren dracs.

Els mestres eren monjos que es dedicaven a ensenyar als alumnes a volar i llançar foc per la boca.

Bo, no tots els mestres eren monjos experimentats, hi havia un mestre molt jove i especial que es deia Jorge, havia arribat sent molt xicotet a llom del gran drac, anomenat Adrià.

Des del primer dia li varen tractar molt bé, perquè el consideraven com un fill del gran drac i així poc a poc va aprendre tots els secrets per a ser un bon entrenador.

Un bon dia la parella del drac Adrià va tindre un fill que es deia Pau, i durant un temps tot era felicitat, però quan Pau tenia dos anys s'adonaren de que no podia volar. I tota l'aldea plorava per ell i la seua família.

Aleshores Jorge va decidir que ell seria el seu entrenador, tant als monjos com als pares es va parèixer una gran idea, ja que Pau el volia i l'admirava molt.

Així va ser com treballant els dos junts sense descans, al cap de uns mesos ho aconseguirien. Havia ocorregut lo que tots desitjaven, i sabien que Jorge era l'únic que podia aconseguir que Pau volara. La seva família i tota l'aldea estaven molt contents.

Els monjos varen nombrar a Jorge entrenador professional i Jorge va rebre un premi sagrat.

I com tots ho han celebrat i el drac Pau ja sap volar, aquest conte s'ha acabat.

AUTOR: Jorge Muñoz Tomas, 4t C.

UNA FLOR MERAVELLOSA

Fa un any, en estiu, un grup d'amics que es deien Xavi, Joan, Laura, Ivan i Rubén varen quedar per a jugar a aventures.

Al cap d'una estona es varen trobar amb un home molt estrany. Portava un gos gegant que pareixia un monstre. El gos al vorel's s'escapà del seu amo i anà a per ells. Corregueren i corregueren fins que varen pedre de vista al gos. Es sentien asustats i cansats i no sabien on es trobaven., però Laura i Xavi sí que ho sabien: estaven al Bosc dels Fantasmes! Rubén volia saber perquè tenia eixe nom i Xavi li va contar la història que sempre li contava la seua família: "al Bosc dels Fantasmes hi han plantes que mai s'han vist fora d'allí, les cases estàn quasi totes abandonades i les que no, estàn ocupades per gent molt estranya, que no se sap si són humans o fantasmes."

Els cinc estaven molt asustats i buscaren desesperadament l'eixida, però pareixia un laberint.

Al cap del temps, ja molt cansats, varen decidir parar una estona. Justament es varen seure al costat d'una planta molt estranya, però molt preciosa. La flor era gran i molt brillant amb tots els colors de l'Arc de Sant Martí. Laura no va poder resistir-se i la volia agafar. Com no podia, li varen ajudar entre tots, sense aconseguir-ho.

Començaren a sentir-se mal i Joan, molt asustat, li va dir a Rubén que estava desapareguent poc a poc. Mentres tant, Ivan estava intentant agafar una poma d'un pomer, per vore si al menjar se li passava el mareig. Al botar tres vegades se'n va anar molt lluny i podia còrrer tant ràpid com la llum. Laura es sentia com si se li allargaren els braços… i es que realment podia estirar-se com vuiguera.

En un lloc no molt lluny d'allí, uns homens es dedicaven a buscar les plantes amb les flors meravelloses que donaven poders. Però el que més els interessava era agafar a cinc xiquets que tenien eixos poders i fer proves de laboratori amb ells.

Quan varen intentar agafar-los, Joan va animar als seus amics a utilitzar els poders per a defendre’s. Laura va intentar nugar als homens amb els seus braços elàstics. Amb la ajuda de Rubén, que es feia invisible i els atravessava, conseguí ficar-los a un racó. Ivan, correguent a la velocitat de la llum al voltant dels homens, va fer que caigueren a terra marejats. Amb els homens inconscients, Laura ja va poder nugar-los.

Joan va pensar que necessitarien un helicòpter per anar-se'n. En efecte, ahí estava: Joan tenia el poder de convertir-se en tot alló que desitjara. Amb la superforça de Xavi varen apujar a l'helicópter i varen dur als homens a la policia.

Al final no va estar tan mal el dia d'aventures i no més utilitzaven els poders quan la gent necessitava ajuda.

Conte contat, ja s'ha acabat i espere que vos haja agradat.

AUTOR: Rubén Maria Hernández, 4t A.

EL DRAC SENSE FOC

Fa molts, molts anys en un poble amagat entre muntanyes la gent vivia amb molta por perque s’havia vist un drac molt gran volant al voltant del poble. Els habitants no eixien del poble perquè temia vinguera el drac i amb el seu foc acabara amb tota la poblaciò. Els xiquets no podien eixir de les seues cases i no jugavem al carrer.

Hi havia un xiquet anomenat Paco que estava fart perquè ell volia tornar a jugar amb els seus amics però els seus pares no li deixaven eixir mai. Aleshores, va pensar que el millor que podia fer era acabar amb aquell drac que els volia matar. Així es que una nit va agafar la seua motxilla i la seua espasa de fusta per anar a per aquella bestia que li estava amargant la vida.

S’en va anar i va creuar el bosc cap a les muntanyes, tenia por però aixó no li anava a parar, perquè sino, sempre estaria tancat a la seua casa i mai podria jugar al carrer.

Va aplegar a la muntanya de bon matí i de sobte, va sentir que algú estava plorant dins una cova molt fosca. Aleshores va veure el cap del drac i va pegar un bot cap arrere, quan va caure es va adonar que qui plorava era aquell drac tan gran.

Es va ficar en peu i es va apropar molt aspallet. El drac no parava de plorar i era molt bonic. En eixe moment Paco va baixar la seua espasa i li va preguntar qué li pasava.

El drac, que li deien Dani, li va contar que estava molt trist perque mai podia eixir de la seua cova ja que la gent del poble el volia matar i mai havia tingut amics, sempre estava a soles.

Paco li va contar que el poble tenia por perque amb el seu foc podia destruir el seu poble.

Aleshores, Dani li va contar que ell mai havia pogut tirar foc i per això la resta de dracs no volien saber res d’ell i es va tindre que anar de la seua terra per tal de buscar amics.

A Paco li va donar molta pena i el va prometre que ell sempre seria el seu amic i que mai tornaria a estar a soles.

Dani es va ficar tan content que li digué si volia volar amunt d’ell i donar una volta, però a Paco se li va ocòrrer una idea millor: anirien al poble volant i els contaria la seua historia.

Des d’eixe dia Dani es va convertir en el millor amic dels xiquets del poble. Jugaven i volaven amb ell, a més el drac ajudava a la gent en tot el que podia i ja ningú va tindre por d’ell mai.

Paco va aprendre que no hi havia que tindre por a tot el que és diferent perque sinó es perdrien coses i persones molt interesants, a més amb por ell mai habria conegut al seu millor amic, Dani, el Drac Sense Foc.

I conte contat, conte acabat.

AUTOR: Joan Beltràn Gonzále, 4tA

4t Escola Jaume

divendres, 21 de febrer del 2014

Juga a muntar una Cadena Alimenària

dilluns, 17 de febrer del 2014

CONTES DEL SAMBORI

EL DRAC SENSE FOC

dijous, 13 de febrer del 2014

Recursos per al tema: La mesura de la longitud

dissabte, 1 de febrer del 2014

Poemes amb paraules inventades.

Agenda de tots els 4t

Agenda 4t C

Agenda 4t A

Agenda 4t B